dimecres, 19 de setembre de 2012

ELS TRES MÚSICS (relats conjunts)

Ves per on, qui ens ho hauria d'haver dit que seriem famosos per aquest cony de quadre, on no ens reconeix ni la nostra mare.
Nosaltres de joves érem llançats, ens volíem menjar el món i ser recordats per la nostra música. Mai hauríem donat ni cinc cèntims, per aquell pintor malgirbat i de caràcter esquerp, que seia en aquell racó de taula, amb el pinzell copsant l'ambient de gresca i xerinola.
Ja veus, ell ha triomfat i nosaltres passem a la història com uns músics desfigurats.

16 comentaris:

  1. Pobres músics, gairebé que fan pena, no? :)

    ResponElimina
  2. Ben narrat, ben trobat! tota la gloria pel pintor....ai! m'ha agradat!

    ResponElimina
  3. Això sol passar sovint, de vegades cal estar en el moment just, en el lloc precís i no a tothomli va bé.
    Pobrets músics, quina peneta que m´han fet!
    Molt bo!!

    Aferradeta

    ResponElimina
  4. No tot són éxits a la música...i si és per el meu gust la pintura tampoc

    ResponElimina
  5. Ben cert, perquè ningú no sap qui són ells en realitat, però tothom coneix el quadre i en especial l'autor, i ara encara més!

    ResponElimina
  6. Però perduraran, això és l'important, i la gent els recordarà encara que sigui en forma geomètrica ;) Bona aportació, Montse!!

    ResponElimina
  7. que parlem de nosaltres, encara que siga be!

    ResponElimina
  8. La veritat és que passar a la història amb aquesta patxoca...pobres músics!!!

    ResponElimina
  9. Ja teniu raó, ja, pobres músics :-))

    ResponElimina
  10. Sempre hi ha d'haver algú que en surt guanyant!
    Bona aportació!!

    ResponElimina
  11. Fer-te famós per un quadre, quan ets músic, té la seva ironia! jaja! Molt ben trobat!

    ResponElimina
  12. Molt bona pensada. Els arlequins amb prou feines van ser teloners a locals tronats de Barcelona.

    ResponElimina
  13. Encara que hagin passat a la posteritat ningú els reconeix, pobres...
    Bon relat!

    ResponElimina
  14. Encara que ningú els reconeixi, els hi va fer un bon homenatge el pintor, els va pintar tres o quatre vegades! m''ha agradat!!!

    ResponElimina