dimarts, 4 de setembre de 2012

DIADA ESTELLÉS

Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
I tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble , caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car dirà la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit..
Després del teu silenci estricte, camines decididament.


7 comentaris:

  1. Bon retorn. Tornes amb força i potència d'emocions.

    Montse... quantes emocions aquest poema recitat!!!

    Visca Estellés!!!
    Visca Fons d'armari!!!
    Visca el nostre poble!!!

    Una abraçada

    ResponElimina
  2. "M’he estimat molt la vida
    no com a plenitud, cosa total
    sinó, posem per cas, com m’agrada la taula
    ara un pessic d’aquesta salsa
    oh, i aquest ravanet, aquell all tendre
    què dieu d’aquest lluç
    és sorprenent el fet d’una cirera..."

    Bon dia Montse:)

    ResponElimina
  3. Ben tornada, Montse. Quin poema, quin Estellés...sempre gran i noble!

    ResponElimina
  4. Encara que tard...Estellés, sempre.
    Una abraçada, Montse!

    ResponElimina
  5. I jo l'estimo aquest poble, perquè és
    el meu...
    Petons.

    ResponElimina
  6. Ben tornada montse! ai molt maco el poema, ostres aquest any se m'ha passat per alt l'homenatge

    ResponElimina
  7. Remenant pel fons de l'armari m'he trobat un fantàstic i molt adequat poema de l'Estellés.
    El poeta arrossegant la feixuga càrrega,
    fent dels silencis paraules i de les paraules camí.

    ResponElimina