Oh! Quin poema visual tant brillant,
una banyera gronxant-se
dalt d'aquella ona gegant.
Tu ets un somiatruites,
la banyera ve d'aquella urbanització
abandonada i plena de runes.
Què dius? anem a rescatar-la,
l'instal·lem a casa, plena d'aigua
freda
i li fem un bany, per netejar-la.
Sí, però hem d'anar en compte,
el rescat està mal vist
en aquest país de conte.
Dons, posem-nos-hi dins
i així, despullats sense vergonya,
fugim d'aquesta olla de grills.
Fresc, actual i divertit!
ResponEliminaM'he imaginat una banyera dalt de tot d'una onada, com si fos una taula de surf i... m'ha agradat!!! A veure si hauràs inventat ara un nou esport anomenat Banyerasurf!!
ResponEliminaMoltes gràcies per la teva participació Montse!
Sonet lliure,sabó a discreció! Molt bé, Montse!
ResponEliminael verb rescatar està tant mal vist que crec que el treuran del diccionari
ResponEliminaMolt bo i amb molt a imaginació... fugim d'aquest a olla de grills...
ResponEliminaAquesta banyera producte de la bombolla immobiliària ens pot portar a l'illa de Robinson Crusoe, només cal deixar-la anar i tornar com les ones, allà estarem fora de perill ... sense rescat.
ResponEliminaBona tarda Montse. Si l'aigua està freda jo no em despullo :)
Va vinga, banyem-nos-hi tots! Amb rescat o sense, fem una mica de gresca i xerinola i acabem tots ben remullats! Que avui és nit d'alegria! Feliç revetlla!
ResponEliminaNo deixa de ser sorprenent quantes coses poden escabir-se dins d'una banyera: molt bon poema! (dic jo que banyeres i bombolles fan bona lliga... encara que aquestes siguen immobiliàries)
ResponEliminaQui ho havia de dir que això de la banyer donaria per tant. M'imagino la imatge del teu poema, tela marinera!
ResponEliminaCom es nota que cada dia ens donen un bany d'aigua freda. Com han sortit els comentaris.
ResponEliminaBen dins de la banyera, potser trobem la manera de no ser rescatats i quedar-nos-hi, encara que sigui despullats.
Despullats ens deixaran, no serà necessari fer-ho per entrar a la banyera!
ResponEliminaMolt bona nit!
Som la penya Bogarde i anem de blog en blog gràcies al Jordi de la Banyera, us fem particeps del nostre nou poema complementari "en temps de banyera II".
ResponEliminaEN TEMPS DE BANYERA II (o de qual la clau de volta reflexava el vaivé de l'escuma de la banyera d'en Banyeta).
Banyera ferma i ben parada
en el temps, en el cristall maragda.
Una riba es despren del llac estany,
solca el sostre i s'entabana.
Solitud del banyador de fons,
entremaliat i saltimbanqui,
arlequí i hipofosfat pirat.
Banyer ferma i ben parada
en el temos, en el cristall maragda.
Aturem els rellotges, fascinats,
enraulits per la bruixola,
cavant fonaments d'altri.
Quina banyera, la d'en Banyeta,
la que des de la mort plàcida i sana
ens saluda i del cor en fa la calma!
(esperem que us hagi agradat, ara es tracta que visiteu el nostre blog com a penyora, hi trobareu gent que coneixeu i podreu dançar en el seu absurd i resolutiu plantejament...visiteu-nos, deixeu comentaris...som la Penya Bogarde.
la nostra adreça còsmica: penyabogarde.blogspot.com )
Gràcies.
He llegit alguns posts d'aquesta proposta d'aigua freda i tots els trobo la mar de divertits... Potser
ResponEliminanus de roba i de vergonya hi cabrem molts dins d'aquesta banyera.
Si està neta mi apunto!
uf! rescat noooooo! ;) molt bona :)
ResponEliminaMolt bona la sortida :)
ResponElimina