-Nen, què esteu fent? Sembla com si us espolséssiu les puces.
-Padrina, això és el sónar, una barreja de sons electrònics, que et fan moure i no parar de ballar.
-Ah! com les festes majors del poble.
-Sí, més o menys.
-Però nosaltres ballàvem arramblats amb un xicot ben plantat.
-Dons, ara ballem sols o acompanyats, seduïts pel ritme irresistible d'aquesta màgia sonora i deixant-nos portar per l'emoció.
-I no toquen pasdobles i tangos amb l'acordió?
-No, sonen ritmes de jazz, folk, soul, pop, rap, rock, hip-hop, house, ...
-Para, para, que m'has deixat ben atabalada amb tants noms estrambòtics.
-Padrina, l'any que ve t'hi portaré.
-Au calla, carallot. No digues ximpleries, que encara no estic grillada.
-Hahaha..., penso que ets una padrina amb molta marxa i vitalitat per moure les cames.
Cada pis un món
Fa 9 hores
Em sembla que em poso de part de la padrina, quina mandra ara posar-se a escoltar aquesta mena de música un munt d'hores! Però els ninos s'ho passen bé, eh!
ResponEliminahehehe, costaria molt imaginar-me a qualsevol padrina ballant música moderna! però segur que existeix!
ResponEliminaBon relat Montse!!
he, he, he... pobra padrina, per més vitalitat que tingui, crec que no s'ho passaria gaire bé... o sí! qui sap? :)
ResponEliminaUn bon relat, Montse!
A la padrina, que no li toquin el que no sònar...
ResponEliminaBen trobat això del sonar ( encara dura o s'acaba d'acabar?) molta ballaruca ...avia'm si la padrina s'anima!
ResponEliminaI perquè no? Vinga la padrina cap al sonar.....
ResponEliminaLes coses per saber si agraden o no s'han de provar!
ResponEliminaJo crec que la padrina al final s'animarà, se li veu que en té ganes. Si més no per curiositat. Molt ben trobat!
ResponEliminaLa padrina la sap molt llarga, on es posi un bon balla "agarrao"...
ResponEliminaLa meva padrina hi anirira, que de marxa ni sobra ;)
ResponEliminaTampoc es tant diferent el tocadiscos del punxadiscos, hehe
Muamua
Dooooncs, no sé, no sé... jo també m'imagino que potser sí que hi anirà la padrina... veig molt bon rotllo entre ells... Ni que sigui una estoneta hi pot anar ;-)))
ResponEliminaHi ha un grapat de padrines i padrins que es desviuen pel ball, sigui agarrat o en línia que n'hi diuen ara, sols falta ue t'agradi la dansa.
ResponEliminaUs animeu?
El binomi padrina + música moderna és complicat, oi? Jajaja. Un petó, MONTSE.
ResponEliminaQuina bona trobada generacional.
ResponEliminaMontse, a mi m'agrada molt el Sonar!!!! molt!!! i ja sóc una mica gran (46) i anem cada any!!!! a la padrina no li faria cap mal anar-hi!
ResponEliminaDe ben segur que la pradina les deixaria bocabadats ;)
ResponEliminaBessets, nina!
L'any que bé si encara el fan, has d'anar-hi.
ResponEliminaQue malament que queda que bé en comptes de que ve.
EliminaLes padrines tenen cops amagats. Molt bo!
ResponElimina