dimecres, 25 d’abril de 2012

PERSISTÈNCIA

Ahir era visible
tenia feina, casa, família.
Avui estic desemparat
ho he perdut tot.
Ara sóc invisible
però tinc projectes.
Demà seguiré insistint
no vull perdre els somnis.

13 comentaris:

  1. I és que a les dures no ens queda més remei que insistir, persistir i, si cal, percudir.

    ResponElimina
  2. He vingut a veure què trobava en aquest fons d'armari i el primer que hi trobo és "esperança", m'agrada!

    ResponElimina
  3. Ser invisible té els seus avantatges i més en els temps que corren.
    Perdoneu ... però algú havia de dir-ho!!

    Bon dia Montse.

    ResponElimina
  4. Ja deia jo que em sonava... i he mirat l'etiqueta!

    M'agrada rellegir-lo!

    ResponElimina
  5. mai no s'han de perdre..
    cal recordar el que passa per tal de poder millorar-ho

    ResponElimina
  6. Si tens projectes, ho tens tot. Un petó.

    ResponElimina
  7. Els comnis no es poden perdre mai mai mai...
    Passava a desitjar-te un molt feliç dia del sant, Montse!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  8. Jo torno també per desitjar-te un bon dia i moltes felicitats, Montse.

    I una abraçada.

    ResponElimina
  9. Montse, que tinguis un bon dia del teu Sant, amb moltes coses agradables , que et facin sentir feliç...

    ResponElimina
  10. Et torno la visita que soc molt educat , i ara vindre sovint a veure que hi remenes per l'armari . No fa olor de camfora , fa olor de fusta de cirerer una olor persistent...i dolça

    ResponElimina