Cada dia, com ja fa temps, surto de casa amb una carpeta plena de currículums, que reparteixo per diferents llocs amb l'esperança de rebre alguna trucada.
Acabo de sortir d'una entrevista programada, estic feta pols, amb els ànims pel terra, quan després de contestar mil i una preguntes, m'han dit amb educació, que necessiten un perfil més jove.
Camino sense esma buscant un banc on seure, per menjar amb desgana aquests macarrons amb tonyina que m'havia preparat la nit passada.
Davant meu veig aquest vell gronxador encara útil, no com jo, que abans dels 50 anys ja em volen donar de baixa. M'hi atanso i a cada gronxada agafo més volada, que em fa retornar l'emoció perduda de la infància. Quan poso els peus al terra em deixo portar per aquesta espurna màgica d'il·lusió, vaig a la gelateria i em regalo un cucurutxo de xocolata.
Preciós! Cada cop que veig un gronxador (amb mesures aptes per a la meva estatura) i m'hi puc gronxar... és com un retorn a la infantesa, amb aquelles pessigolles a la panxa, i els somriures ràpidament omplen l'ambient!
ResponEliminaM'ha agradat molt!
Molt bé! No podem perdre mai aquest esperit jove, la il · lusió del que té encara moltes coses per fer.
ResponEliminaBon dia Montse.
A veure si li remunta els ànims. Un cucurutxo de xocolata pot fer una bona feina!
ResponEliminaa la sortida de cada les entrevista hauria d'haver un gronxador..:)
ResponEliminai també una geladeria..!
a la sortida de les entrevistes no hi hauria d'haver un gronxador, hi hauria d'haver un sac de boxa
ResponEliminaDiguin els que diguin els empresaris, la joventut es porta dins i es descobreix en les petites coses, com ara una petita regressió a la infància.
ResponEliminaben fet...quan les coses no van bé posem-hi una mica de dolçor i caprici.
ResponEliminaM'ha agradat...
És preciós aquest relat, no hi falta ni sobra cap paraula! La xocolata un antioxidant boníssim!!! els que van fer l'entrevista són tan limitats que no s'han mirat al mirall i el seu "perfil" també es fa gran! i vell! algunes persones quan fan entrevistes smepre he tingut la sensació que ells es creuen eterns! Bon cap de setmana i feliç diada de Sant Jordi!!!
ResponEliminaQuin nivell aquest mes. Vinc de ca 'El porquet' i també m'ha agradat moltíssim. En sabeu un munt. Un petó.
ResponEliminaSort del gronxador que li retorna l'alegria....molt bon relat!
ResponEliminaEl gronxador és com l'elixir de la joventut. Ja fóra bo que en posin un a les entrevistes de treball.
ResponEliminaBen fet! després d'una mala estona i d'aguantar impertinències el gronxador és un bon remei per relaxar-se i evadir-se
ResponEliminaI després, sempre, un cucurutxo de xocolate.
M'ha agradat molt
Genial!!! I és clar que sí! :-))
ResponEliminaI quan vagis a la propera entrevista, recorda la il·lusió del gelat i segur que et portarà sort!!
I de tres boles si és possible!
ResponEliminaja ja ja!
molt bo!
A les penes... punyalades! o mossegades! :D
Bona manera de trencar amb un mal dia. Jove d'esperit, això és el que cal
ResponEliminaMolt bo!
ResponEliminaNo costa gens imaginar-se'l assegut menjant-se el gelat.
Aquests gronxadors son molt relaxants i de vegades, això és el que més necessitem, fer una parada.
Sempre hi ha alguna cosa que ens fa pujar l´ànim...
ResponEliminai al cucurutxo de xocolata,
jo m´hi apunto!!
Molt encertat el teu relat,
m´ha agradat molt.
Sortossament, en una societat on caminem nomñés per la superfície de les coses, hi ha gronxadors que ens ajuden a viure amb profunditat.
ResponEliminaBon relat, Montse. Felicitats!
Mai no podem donar de baixa l'esperança
ResponEliminaBon relat