dimecres, 11 d’abril de 2012

243è JOC LITERARI




Deixo aquest xumet d'esperança,
per apagar el plor
i encendre somriures.

8 comentaris:

  1. Que bonic i que poètic, Montse!

    De moment, el meu somriure, ja l'has encès!

    ResponElimina
  2. Només puc dir : OOOOOOOH d'admiració!

    ResponElimina
  3. Moltes coses que agraden als infants no acaben d'anar bé per les dents, però es pot negar una porta d'esperança?

    ResponElimina
  4. Calla doncs, que el xumaré amb fruïció!

    ResponElimina
  5. Somriures, tots! Si els plors són d'alegria, també. Un petó.

    ResponElimina