Deixo aquest xumet d'esperança,
per apagar el plor
i encendre somriures.
En la solitud
Fa 1 hora
dimecres, 11 d’abril del 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
blocs que segueixo
-
-
-
-
aquells focsFa 2 dies
-
-
-
Dinar de diumengeFa 3 dies
-
-
-
-
-
-
-
-
-
on són els déus?Fa 3 mesos
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Un any de haikus.Fa 2 anys
-
-
-
SORPRESESFa 2 anys
-
-
-
-
Bona nit i tapa'tFa 3 anys
-
-
-
-
-
-
Operación retornoFa 4 anys
-
-
-
-
DecisionsFa 5 anys
-
-
-
-
AcomiadamentFa 6 anys
-
-
-
DENUNCIAFa 6 anys
-
-
-
-
-
DescriuFa 7 anys
-
La sang i els diesFa 7 anys
-
The CureFa 7 anys
-
-
Tesi v 0.02Fa 8 anys
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Silenci, tot és il·lusori...Fa 9 anys
-
-
L'ALEX I ELS NENS POBRESFa 9 anys
-
-
SoledatFa 10 anys
-
-
Te olvidóFa 10 anys
-
-
CERVELL DIVIDITFa 10 anys
-
Els adéusFa 10 anys
-
-
I final.Fa 11 anys
-
-
-
-
-
-
-
-
Una nueva productoraFa 12 anys
-
-
sona i ressona el pianoFa 13 anys
-
-
-
festa i més festa...Fa 13 anys
-
-
-
Després de la letàrgia...Fa 13 anys
-
Nova adreçaFa 13 anys
-
-
.JPG)
.JPG)
a veure si funciona...
ResponEliminaBona suggerència,:)
ResponEliminaQue bonic i que poètic, Montse!
ResponEliminaDe moment, el meu somriure, ja l'has encès!
Vaig a buscar-lo ara mateix.
ResponEliminaNomés puc dir : OOOOOOOH d'admiració!
ResponEliminaMoltes coses que agraden als infants no acaben d'anar bé per les dents, però es pot negar una porta d'esperança?
ResponEliminaCalla doncs, que el xumaré amb fruïció!
ResponEliminaSomriures, tots! Si els plors són d'alegria, també. Un petó.
ResponElimina