dimarts, 27 de març del 2012
M'ESTIMES O NO M'ESTIMES
Dius que m'estimes,
però se'm fa molt difícil de creure't,
quan penso que acabaré rostit a la cassola.
Etiquetes de comentaris:
contes divers
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Deu ser allò de "et menjaria a petons".
ResponEliminaEls conillets també pensen, qui sap si més que nosaltres. Joiós em quedo mirant-los.Anton.
ResponEliminaHi ha amors que maten.....
ResponEliminaara fa dies que no menjo conill, mmmmm conill a la cassola amb bolets mmmmmm!!
ResponEliminaL'estima s'expressa de tantes maneres! ^^
ResponEliminaHi ha amors que maten! ^0^
ResponEliminaPobrissó....amor canibal
ResponEliminafa una mica de pena pobre conillet!
ResponEliminaEl meu germà, quan va relacionar la imatge dels conillets amb la caçola que feia la mare va deixar de menjar-ne. D'això ja fa més de trenta anys...
ResponElimina