Un recull de peces. que resisteixen el desgast del temps, vestint-se de records.
Deu ser allò de "et menjaria a petons".
Els conillets també pensen, qui sap si més que nosaltres. Joiós em quedo mirant-los.Anton.
Hi ha amors que maten.....
ara fa dies que no menjo conill, mmmmm conill a la cassola amb bolets mmmmmm!!
L'estima s'expressa de tantes maneres! ^^
Hi ha amors que maten! ^0^
Pobrissó....amor canibal
fa una mica de pena pobre conillet!
El meu germà, quan va relacionar la imatge dels conillets amb la caçola que feia la mare va deixar de menjar-ne. D'això ja fa més de trenta anys...
Deu ser allò de "et menjaria a petons".
ResponEliminaEls conillets també pensen, qui sap si més que nosaltres. Joiós em quedo mirant-los.Anton.
ResponEliminaHi ha amors que maten.....
ResponEliminaara fa dies que no menjo conill, mmmmm conill a la cassola amb bolets mmmmmm!!
ResponEliminaL'estima s'expressa de tantes maneres! ^^
ResponEliminaHi ha amors que maten! ^0^
ResponEliminaPobrissó....amor canibal
ResponEliminafa una mica de pena pobre conillet!
ResponEliminaEl meu germà, quan va relacionar la imatge dels conillets amb la caçola que feia la mare va deixar de menjar-ne. D'això ja fa més de trenta anys...
ResponElimina