divendres, 9 de març de 2012

ENS QUEDA LA PARAULA

La nostra llengua
la defensem
parlant-la dia rere dia,
rescatarem els nostres mots
com a senyal de reconeixença
arreu del món.

7 comentaris:

  1. I si no som nosaltres els que en fem ús i bandera, em sembla que no ho farà ningú, ens ho demostren cada dia.

    ResponElimina
  2. Com diu en XeXu, ens tenim només nosaltres, així que, per més esgotador que sigui, per més emprenyades que agafem, hem de seguir i seguirem forts i ferms!

    ResponElimina
  3. Jo cada dia ho intento amb més força....quan truquen els serveis de marqueting per vendre alguna cosa...ja no canvio d'idioma, moltes vegades pengen ells...;)

    ResponElimina
  4. Montse, som aquí en aquesta lluita quotidiana, rescatant i celebrant els mots que ens regalen amics d'altres llocs dels Països catalans... utilitzant la llengua... fent-ne ús i bandera.

    Ànims i endavant.

    ResponElimina
  5. Els meus pares i els meus avis em parlaven en català, jo parlo als meus fills i parlaré amb els meus néts en català i així serà sempre.
    Per tot això li dono una importància relativa a les lleis d'ensenyament del català.
    No ens enganyem, la llengua és un sentiment d'identitat ... no s'ensenya, s'ha de sentir!

    Bon dia Montse.

    ResponElimina
  6. I aquesta és i ha estat la manera de fer-ho; si no van poder anorrear-la en el passat, no ho podran fer ara.
    I això ho hem de tenir molt clar.

    ResponElimina
  7. L'estratègia d'en Joan és bona i, quan sóc a Catalunya, la segueixo fil per randa. I és veritat, acaben penjant ells.

    La nostra lluita no té aturador.

    ResponElimina