dijous, 2 de febrer de 2012

RESISTÈNCIA

Poblant el silenci
sense finestra
el banc és el meu llit
els cartrons són els llençols
per tauleta tinc un pot  
i de sostre el cel llunyà.

Aquesta nit  gèlida 
sense estels
la lluna m'acarona i
em dóna força per resistir
com la flor de neu
dalt de la muntanya.

4 comentaris:

  1. Belles paraules i. .. una reflexió final.
    Desgraciat l'home condemnat a resistir el fred i la intempèrie sense tenir la força i la bellesa de la flor de neu.

    Bona nit Montse.
    (Aquest teu poema és molt adequat per a una nit tan freda com la d'avui)

    ResponElimina
  2. Tant de bo no hi hagin gaires cartrons habitats amb una nit gèlida com aquesta.
    Cosa que no treu valor a les teves lletres

    ResponElimina
  3. buf! Montse! unes paraules precioses per a una realitat punyent..
    sí, no hem d'oblidar que el fred tampoc és el mateix per a tots..

    ResponElimina
  4. Res com la poesia per dir molt amb poques i denses significades paraules...bella i contundent i esperançada! resistim i resistirem com la flor de neu!

    ResponElimina