diumenge, 29 de gener del 2012

CARAEIXUT I SENSE UN SOU


Caraeixut i sense un sou 
Vinc d’Enlloc en la Nit clara; 
Una veu me diu On És, 
Però em venç la faramalla.
Fora vila i franc d’alou,
Segueixo una estrella rara; 
Guaito el cel a l’inrevés
Pel forat d’una miralla.
Una ala mou enrenou 
Frec a frec d’una atzavara, 
I amb fressa i cants, pels senders, 
Ve el gros de la pobrissalla. 
Voldria dar-los el brou 
Del pa d’una fleca avara, 
Però em miren, sorneguers, 
I duc buida la senalla. 
Tot me sembla estrany i nou, 
I ric, i faig mala cara:
Al meu goig cerco recés, 
I al meu dol, una mortalla. 
–Si em refés l’escalf d’un bou 
O dormís amb poca palla,
I entre somnis m’ullprengués 
La Seva Divina Cara!

                                               

8 comentaris:

  1. No coneixia el poema (encara que no és massa estrany en mi). M'ha agradat.

    ResponElimina
  2. Jo tampoc el coneixia, o al menys no el recordava.

    Gràcies!

    ResponElimina
  3. Una perspectiva diferent, aquest paisate nadalenc.
    Màgrada!

    ResponElimina
  4. Ni jo, tampoc em sona de res, però m'agrada la musicalitat! Bonic!

    ResponElimina
  5. No recordo haver-lo fet servir en cap Nadala de petita, però s'hi escauria.

    ResponElimina