divendres, 18 de novembre de 2011

L'APARADOR

-Iaia, el besavi feia d'estàtua a les Rambles?
-Haahaa! no... escolta'm: Ara t'explicaré l'història de la família. Els nostres avantpassats eren pagesos, cultivaven la terra i s'alimentaven dels fruits que collien; les fruites i verdures sobreres les portaven a vendre a les Rambles on ara hi ha el mercat de la Boqueria. Un any en què la collita fou molt abundosa, la meva àvia Caterina que era molt eixerida i se les empescava totes, va decidir guarnir el cap del seu home amb els fruits del l'hort, d'aquesta manera tan cridanera feia aturar a la gent que passejava i així captava a més compradors. Vet aquí, com el teu besavi fou famós per un dia, sortint a primera pàgina del diari de Barcelona.
-Iaia ja ho he entès, el teu avi feia d'aparador xinès.
-Ahhh... haahaa... ets una nena intel·ligent i eixerida com la teva besàvia Caterina.  

13 comentaris:

  1. bona visió de màrqueting hortofrutícola

    ResponElimina
  2. he, he, he... m'has fet riure!

    Jo he tingut una idea semblant, però una mica més dramàtica.

    La teva és divertida. Ara no sé si la posaré! O sí, és igual que s'assembli!

    ResponElimina
  3. Visió de futur, encara que sigui a base de verdura i fruites...

    :)



    d.

    ResponElimina
  4. La besàvia Caterina era intel·ligent i eixerida... i el besavi era de bon conformar si s'avenia tan fàcilment a aquestes idees de la seva dona.
    Un bon relat i divertit!

    ResponElimina
  5. molt ben trobat...i mira que aquest mes es dificil...

    ResponElimina
  6. Molt original...n'has tret molt suc de tanta verdura! boníssim!

    ResponElimina
  7. N'hi havia per cruspir-se'l a petons! Bon relat!

    ResponElimina
  8. Se les empescaven totes per vendre el material! Segur que molts van sortir a imitar-lo i d'aquí van sortir tantes estàtues. La nena no s'equivoca pas de tant.

    ResponElimina
  9. Sort que no va passar per allà la Carmen Miranda!!!

    ResponElimina
  10. S'ha de fer alguna cosa quan a l'hort les verdures arriben de cop i una disfressa pot ser la solució. M'ha agradat!

    ResponElimina
  11. Fa molt poc que he descobert el bloc dels relats conjunts, m'agrada el teu relat m'ha fet pensar quan era petita a l'època de les cireres que ens penjàvem cireres a les orelles....i m'ha fet riure una bona tècnica de venda segur que avui també cridaria l'atenció. Feliç setmana!

    ResponElimina