La pluja que cau,
va escampant la llavor.
Temps d'esperança.
En la solitud
Fa 2 hores
divendres, 10 de juny del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
blocs que segueixo
-
-
-
-
aquells focsFa 2 dies
-
-
-
Dinar de diumengeFa 3 dies
-
-
-
-
-
-
-
-
-
on són els déus?Fa 3 mesos
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Un any de haikus.Fa 2 anys
-
-
-
SORPRESESFa 2 anys
-
-
-
-
Bona nit i tapa'tFa 3 anys
-
-
-
-
-
-
Operación retornoFa 4 anys
-
-
-
-
DecisionsFa 5 anys
-
-
-
-
AcomiadamentFa 6 anys
-
-
-
DENUNCIAFa 6 anys
-
-
-
-
-
DescriuFa 7 anys
-
La sang i els diesFa 7 anys
-
The CureFa 7 anys
-
-
Tesi v 0.02Fa 8 anys
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Silenci, tot és il·lusori...Fa 9 anys
-
-
L'ALEX I ELS NENS POBRESFa 9 anys
-
-
SoledatFa 10 anys
-
-
Te olvidóFa 10 anys
-
-
CERVELL DIVIDITFa 10 anys
-
Els adéusFa 10 anys
-
-
I final.Fa 11 anys
-
-
-
-
-
-
-
-
Una nueva productoraFa 12 anys
-
-
sona i ressona el pianoFa 13 anys
-
-
-
festa i més festa...Fa 13 anys
-
-
-
Després de la letàrgia...Fa 13 anys
-
Nova adreçaFa 13 anys
-
-
.JPG)
.JPG)
Les teves paraules són molt maques, ara bé la pluja que cau ha estat tant forta que no sé si ha posat llavors o obusos....mentre siguin d'esperança benvinguts!
ResponEliminaI llavors, les llavors varen néixer. Anton
ResponEliminaLa pluja sempre porta alguna cosa ben positiva!
ResponEliminaSi aquesta porta l'esperança, benvinguda sigui.
No sé què dir, la veritat. M'ha agradat tant, és tan dolç, les paraules justes per arrencar un somriure.
ResponEliminaLlavors que fan saó.
ResponElimina