Avui fa sis mesos que ens vares deixar.
No vas poder gaudir del 5-0 i demà tampoc hi seràs en aquesta segona final a Wembley, tot mirant-la estaràs molt a prop meu i et recordaré d'una manera especial. Sé que tu la vivies molt intensament i ens transmeties aquesta emoció.
T'agradaven tots els esports, però el futbol et guanyava el cor, et recordo en aquelles festes familiars, reunits a taula i parlant apassionadament d'alguna bona jugada feta ja feia temps, que tu explicaves amb tota mena de detall com si acabes de passar en aquell moment. També recordo, que quan et veiem pensatiu, de sobte trencaves el silenci tot dient "Kubala", llavors ens senties riure i tornaves a la realitat .
Demà, com sempre deies, "els equips que arriben a la final ja són guanyadors, que guanyi el millor", i jo afegia "el BARÇA" i llavors ens miravem amb un somriure comprensiu i compromès.
En la solitud
Fa 3 hores
.JPG)
.JPG)
Molt bon record. Esperem que guanyi e millor (el Barça) perquè segur que, estigui on estigui, saltarà d'alegria i estarà feliç de veure que tu saltes amb ell.
ResponEliminaUna abraçada ben gran!
li agradarà que el recordis... des d'algun lloc ho dirà.. Kubala!
ResponEliminaabraçada,
Allà on estigui, segur que no s'ho perdrà. Els que som del Barça, ho som per sempre més. Ànims, i esperem que l'equip no li porti, a ell ni a nosaltres, una desil·lusió.
ResponEliminaQuan l'àrbitre xiuli el final, i confirmem que els nostres s'abraonen ben contents per la victòria; abans de felicitar-nos amb la dona o l'amic que ha estat patint amb un, el nostre primer record serà pels que ho veuen massa lluny d'aquí.
ResponEliminaUn record molt tendre, El veurà des d'on sigui i potser cridarà i tot, encara que no el sentim.
ResponEliminaI jo crec que té raó, arribar a la final ja és molt, ja és guanyar, però la il·lusió de guanyar del tot del tot no ens la treu ningú.
Em penso que segur des d'on sigui estarà al corrent de la final....igual que el meu pare que també volta per el mateix lloc que el teu .....
ResponEliminaTenir bon record dels moments que parles ens ajuda a superar lo insuperable però també irretornable i si aixì ens els sentim aprop... no tenim res més Ells també deuen gaudir veient-nos gaudir. Pensa que amb el teu pensament també m'ajudes com jo vull ajudar-te... Anton.
ResponEliminaEstic totalment segura que estará mirant i quan xiuli l'arbitre el final tornará a dir Kubala!
ResponEliminaI segur que agraeix del teu record per suposat.!
Una abraçada ben forta Montse
Hola,
ResponEliminapassa el temps volant... una abraçada Montse.
des de qualsevol lloc....amb el barça. Bon record!!
ResponEliminaCom diu en XEXU, els que som del Barça ho som per sempre ;-))
ResponEliminaAra m'has fet pensar en el meu pare... que em va transmetre la meva passió descontrolada pels colors blaugrana i que ja fa sis anys que va morir...
VISCA EL BARÇA PER SEMPRE!!
Casumtot, jo ahir també vaig tenir aquest record, pel meu pare, pobret, hagués plorat d'alegria.
ResponEliminaUna abraçada!