A l'hora de berenar,
la teva imatge i só
resten apagats.
Mirant la pantalla fosca,
cau una llàgrima
dins la tassa de xocolate desfeta.
M'invento un joc de somni,
que retorni color i veu
propagant-se per tot arreu.
dissabte, 16 d’abril del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Què difícil això d'inventar jocs i que trist no poder viure sense les maquinetes. Jo plore però pel contrari.
ResponEliminaIgual no sé ni del que parle...
Una abraçada
Cal inventar-se nous jocs per a jugar i que la pantalla fosca recobri els colors....i la llibertat de ser i de mirar ens restableixin
ResponEliminaSi fem força i restem units, els colors tornaran a brillar, segur!
ResponElimina