El drac de Sant Jordi no és tan dolent com ens han fet creure.
Es vol menjar la princesa, perquè és un drac republicà.
Perdoneu, però algú ho havia de dir.
dimarts, 26 d’abril del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Un recull de peces. que resisteixen el desgast del temps, vestint-se de records.
Compte no agafi una indigestió!
ResponEliminaJe, je, je... m'has fet riure, Montse!
ResponEliminaÉs boníssim...
... va li donarem una oportunitat a la princesa, si deixa de ser princesa el drac republicà la deixarà en pau... aix! quina princesa acceptaria aquest tracte? cap, cap...
Molt bo!. Abans de jutjar s'han de saber les dues versions, i fins ara ningú s'havia molestat a demanar la del drac :-DD
ResponEliminabon drac doncs.......però porta-l'hi una mica de Almax
ResponEliminaClar i català! molt bo montse!!!
ResponEliminaQuina princesa???? jajajaja
ResponEliminaPobre drac, quina mala digestió que patirà.
ResponEliminaFins aviat.
Sí, sí, però de bona gana, en té.
ResponEliminaMolt bo!
i tant que algú ho havia de dir! no hi havia caigut pas!
ResponEliminamolt bo! m'has fet riure de valent!
A més els dracs són una espècie a protegir i de princeses anem plens.
ResponEliminaja era hora que algú ho digués..!
ResponEliminaMOLTES FELICITATS, MONTSE!!!!!
ResponEliminaI una abraçada molt gran, que passis un dia bonic!
Exquisida teoria.
ResponEliminaAixí se les hagués fotut a totes. I als prínceps també!
*Sànset*
Jajaja. Boníssim! Aquest Sant Jordi... Un petó.
ResponElimina