dijous, 10 de març del 2011

BATEC



Units sense por,
impulsant un nou canvi.
Batec d'un poble.

8 comentaris:

  1. Mil anys aixì amb mans a braços entrelligats ens haurien crescut les ungles i haurien lligat fermament... Anton

    ResponElimina
  2. És una bonica utopia, però jo crec que, massa sovint, el poble ja no és poble, és una suma d'individualitats, sense cap més objectiu que el plaer personal.

    I quan, per conjunció astrològica estranya, el poble aconsegueix cridar fort i esdevenir un clam, llavors apareixen els seus líders per a diluir-ho tot com terronet de sucre en un cafè aigualit.

    ResponElimina
  3. Aquesta cadireta de mans la feiem a l'escola per jugar.
    Han passat cinquanta anys i d'aquest canvi que parles no s'ha fet res ... bé, gairebé res.
    No vull ser negatiu però crec que és així.

    Bona tarda Montse.

    ResponElimina
  4. Bategar junts és un somni, la llàstima és que els amos ens posen el despertador molt d'hora per explotar el màxim possible!!! (potser és que tampoc em sento utòpica però està bé que sàpiguen que no tenim por!)

    ResponElimina
  5. Les utopies no s'han de perdre mai, si ja les donem per perdudes... què guanyem?

    Me les cregui o no me les cregui, sempre utopies amunt! coi! que ens estirin una mica, que sinó anem enrere com els crancs.

    Au va, bateguem una mica, junts, homes i dones i porquets! :)

    ResponElimina
  6. la solidaritat s'està perdent.....deixant pas cada dia més a l'egoisme. I això és per mi molt preocupant, doncs individualment som més febles

    ResponElimina
  7. Sense cap mena de dubte, la unió fa el poble!

    Bon cap de setmana, Montse!

    ResponElimina