Llavors resistents
que conserven el gust
dels aromes de la terra.
Amb la petjada dels avantpassats,
amarats de suor mirant al cel,
exclamant aquest "ai" de pagès
amenaçador de mal temps.
I la presència de la Lluna,
que canviant de cara
avisa de l'hora de sembrar
i recollir els fruits,
que assaboriran plegats
al voltant d'una taula.
dimarts, 1 de març del 2011
AROMES DE LA TERRA
Etiquetes de comentaris:
itineràncies poètiques
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
He sentit l'olor de la terra, ben bé com si la pogués tocar.
ResponEliminaEnsumo fort per que arribin els aromes de la terra, salut montse!
ResponEliminaJo sempre em pregunto qui va sembrar les primeres llavors i qui va recollir la primera collita.
ResponEliminaLa bíblia ho explica al revés ... primer es van menjar els fruits.
Ja veus que de bon principi les coses es van fer malament i els va costar moltíssims anys aprendre que per recollir primer cal sembrar.
Bona nit Montse:)
Una visió romàntica preciosa de la pagesia.
ResponEliminaLlàstima que, a dia d'avui, poc tingui a veure amb la pagesia actual. Més mecanitzada, industrialitzada i plena de pesticidies i productes químics. És el progrés.
no hi ha res com la olor de la terra.....tot i que no son dolents els de les menges que ens dóna
ResponElimina