LA MIRADA DES D'AQUELL FORAT

Ella feia temps que no trepitjava el carrer. Vivia en un tercer pis, interior, sense ascensor. Abans de complir 70 anys, li varen diagnosticar una malaltia degenerativa, que l'anava paralitzant.
Ara estava en una fase avançada i necessitava l'ajut d'una persona, per tal de poder continuar vivint a casa seva.
Aquesta solitud, la dugué a un estat depressiu i d'ansietat, causat per l'aïllament de no poder sortir i veure gent. Llavors fou, quan es va decidir a fer un foradet a la pared veïna per tal de poder gaudir d'un tros de vida anònima semblant a la del carrer.
L'endemà es posà a treballar, fins que arribà el gran dia, que travessà a l'altre costat. Tot seguit fent un cop d'ull, veié un home ja vellet, que feia un forat a la pared del davant.