dimecres, 2 de febrer del 2011

CUES

Llargues cues
una plena d'esperança
per trobar feina,
l'altra decepció
per la pèrdua,
totes dues cercant un futur
i creuant-se en llurs camins,
són germanes de classe.

14 comentaris:

  1. esperem que la de l'esperança passi davant de la decepció.
    moments difícils!

    ResponElimina
  2. si, temps de fer cues, un recull de drames.

    ResponElimina
  3. Quina realitat tan trista! I d'altres, mentres, veient-t'ho des de la seva poltrona...

    ResponElimina
  4. Que les cues siguin cues d'esperança...

    ResponElimina
  5. Tot i que no m'agrada caure (massa) sovint en demagògies, aquest cop no me'n puc estar: "I els que veritablement haurien d'estar fent cua, mai no n'han fet ni deuen saber el què és".

    ResponElimina
  6. un problema de molt difícil solució...esperem que més endavant la cosa s'aclareixi

    ResponElimina
  7. Ens acostumem a tot fins i tot a fer cua ...

    Bona tarda Montse.

    ResponElimina
  8. Cercant un futur, esperem que l'esperança guanyi!

    ResponElimina
  9. Ja és trist que s'hagi de fer cua tot i havent perdut la feina.

    ResponElimina
  10. Hola, primer que res una salutació, ja que es el primer cop que passo per aquí.
    Moltes histories que explicar en aquesta cua, i crec que no son precisament alegres! :o(

    Salut i arreveure.

    ResponElimina
  11. Perdona l’error però fullejant el bloc veig que ja vaig passat per aquí el dia del post pou de paraules, soc una despistada. Tornaré a visitar-te i aquest cop no hem despistaré. :0)

    Salut.

    ResponElimina
  12. Molt complicada la vida. Esperem que tot millore!!!

    ResponElimina