Llargues cues
una plena d'esperança
per trobar feina,
l'altra decepció
per la pèrdua,
totes dues cercant un futur
i creuant-se en llurs camins,
són germanes de classe.
dimecres, 2 de febrer del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
esperem que la de l'esperança passi davant de la decepció.
ResponEliminamoments difícils!
si, temps de fer cues, un recull de drames.
ResponEliminaQuina realitat tan trista! I d'altres, mentres, veient-t'ho des de la seva poltrona...
ResponEliminaLa realitat em posa trista
ResponEliminaQue les cues siguin cues d'esperança...
ResponEliminaTot i que no m'agrada caure (massa) sovint en demagògies, aquest cop no me'n puc estar: "I els que veritablement haurien d'estar fent cua, mai no n'han fet ni deuen saber el què és".
ResponEliminaun problema de molt difícil solució...esperem que més endavant la cosa s'aclareixi
ResponEliminaDeu ni do.
ResponEliminaEns acostumem a tot fins i tot a fer cua ...
ResponEliminaBona tarda Montse.
Cercant un futur, esperem que l'esperança guanyi!
ResponEliminaJa és trist que s'hagi de fer cua tot i havent perdut la feina.
ResponEliminaHola, primer que res una salutació, ja que es el primer cop que passo per aquí.
ResponEliminaMoltes histories que explicar en aquesta cua, i crec que no son precisament alegres! :o(
Salut i arreveure.
Perdona l’error però fullejant el bloc veig que ja vaig passat per aquí el dia del post pou de paraules, soc una despistada. Tornaré a visitar-te i aquest cop no hem despistaré. :0)
ResponEliminaSalut.
Molt complicada la vida. Esperem que tot millore!!!
ResponElimina