dilluns, 22 de novembre del 2010

HI HAVIA UNA VEGADA UNA NENA

 Hi havia una vegada una nena que somiava, que un tren passava davant de casa seva, i així poder viatjar fàcilment per tot el món.





Publicat per montse a 22:53
Etiquetes de comentaris:

22 comentaris:

  1. Ferran Porta22 de novembre del 2010, a les 23:12

    Oooh! M'encanta especialment la tercera foto: tota una senyoreta :))
    Molt maques, Montse. Moltes gràcies per afegir-t'hi :)

    ResponElimina
  2. Clidice22 de novembre del 2010, a les 23:58

    Una nena molt nena, pobreta a la primera :)

    ResponElimina
  3. El porquet22 de novembre del 2010, a les 23:59

    Hi ha una línia evolutiva clara, passes del plor desconsolat, a cara de sembla que la cosa va millor i, finalment, al somriure preciós!

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas23 de novembre del 2010, a les 0:13

    Molt maques, Montse!

    A la tercera un somriure com avergonyit... :)

    ResponElimina
  5. Garbí2423 de novembre del 2010, a les 7:51

    de ploranera a una pose ben sensual....

    ResponElimina
  6. Mortadel.la23 de novembre del 2010, a les 9:21

    Montse, maca, però per què plores?
    Quina gràcia! Ho recordes?

    Com m'agradaria saber-ho!

    Que maca!

    ResponElimina
  7. montse23 de novembre del 2010, a les 10:15

    Aquesta nena esta contenta dels vostres comentaris.

    Mortadel·la, només recordo la tercera foto, vaig regirar l'armari per poder lluir totes les meves joies de plàstic.

    ResponElimina
  8. Cristina23 de novembre del 2010, a les 10:19

    Molt guapa! Jo també tinc una foto plorant. La tercera foto és genial!

    ResponElimina
  9. lolita lagarto23 de novembre del 2010, a les 10:35

    m'encanten totes tres! i fa gràcia veure com amb poc temps ja se't veu el canvi cap a una coqueteria molt divertida a la tercera foto!
    no ploris... no val la pena..

    ResponElimina
  10. Alberich23 de novembre del 2010, a les 10:49

    Boniques fotos d'una nena bonica. Una seqüència ben trobada :)

    ResponElimina
  11. Cèlia23 de novembre del 2010, a les 13:17

    M'encanten! M'ha fet gràcia que regiressis l'armari per trobar totes les joies de plàstic... jo també en tenia de la srta Pepis!!!

    ResponElimina
  12. Josep Lluís Rodríguez23 de novembre del 2010, a les 18:04

    Molt maques Montse!. La segona em causa molta tendresa. I a la tercera, tu també tens un posat d'actriu. Gràcies pel teu comentari al meu blog.:)

    ResponElimina
  13. Lluïsa23 de novembre del 2010, a les 19:37

    A la tercera sembles tenir una mica de vergonya.

    ResponElimina
  14. Assumpta Bachs23 de novembre del 2010, a les 21:06

    Estàs guapíssima!

    ResponElimina
  15. Elfreelang23 de novembre del 2010, a les 22:17

    Quina nena més formosa! i encara té temps per a complir el somni!

    ResponElimina
  16. Assumpta23 de novembre del 2010, a les 22:59

    Quina nena més maca!! :-))

    Ai, a mi la primera, que plora, em fa molta llastimeta (sóc una bleda hehe)... però la segona... si és una nina, una autèntica nina!! :-))

    I la tercera tot un somriure tímid però preciós! :-))

    Moltíssimes gràcies per jugar!! :-))

    ResponElimina
  17. nur24 de novembre del 2010, a les 0:02

    M'encanta la tercera: més grandeta, presumidota i mirant-te la càmera com amb una mena de desafiament. Molt xules totes tres :)

    ResponElimina
  18. ◊ dissident ◊24 de novembre del 2010, a les 19:18

    Jo també tenia els trens tan prop que sempre volia muntar en ells. Tot era tan distint...

    Una xiqueta molt bonica

    Una abraçada

    ResponElimina
  19. rebaixes24 de novembre del 2010, a les 20:04

    Impol·luta, blanca
    innocència deixondant,
    record tendre, emparsa
    un passat teu brillant.
    ............. Anton.

    ResponElimina
  20. rebaixes24 de novembre del 2010, a les 20:07

    volia dir empara, no emparsa. perdó.
    la boniquesa d'un temps
    que el record compleix. Anton.

    ResponElimina
  21. kika25 de novembre del 2010, a les 11:42

    aquests 'posats' de nena em resulten molt familiars. revisant les fotos de petita n'hi havia moltes de meves amb posats així com els teus... devia ser la moda de l'època :-)

    ResponElimina
  22. rits25 de novembre del 2010, a les 23:42

    oooooh, quines fotos tan boniques!!!! perquè ploraves la primera? si feia molt de sol!!!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)