dilluns, 22 de novembre de 2010

HI HAVIA UNA VEGADA UNA NENA

 Hi havia una vegada una nena que somiava, que un tren passava davant de casa seva, i així poder viatjar fàcilment per tot el món.





22 comentaris:

  1. Oooh! M'encanta especialment la tercera foto: tota una senyoreta :))
    Molt maques, Montse. Moltes gràcies per afegir-t'hi :)

    ResponElimina
  2. Una nena molt nena, pobreta a la primera :)

    ResponElimina
  3. Hi ha una línia evolutiva clara, passes del plor desconsolat, a cara de sembla que la cosa va millor i, finalment, al somriure preciós!

    ResponElimina
  4. Molt maques, Montse!

    A la tercera un somriure com avergonyit... :)

    ResponElimina
  5. de ploranera a una pose ben sensual....

    ResponElimina
  6. Montse, maca, però per què plores?
    Quina gràcia! Ho recordes?

    Com m'agradaria saber-ho!

    Que maca!

    ResponElimina
  7. Aquesta nena esta contenta dels vostres comentaris.

    Mortadel·la, només recordo la tercera foto, vaig regirar l'armari per poder lluir totes les meves joies de plàstic.

    ResponElimina
  8. Molt guapa! Jo també tinc una foto plorant. La tercera foto és genial!

    ResponElimina
  9. m'encanten totes tres! i fa gràcia veure com amb poc temps ja se't veu el canvi cap a una coqueteria molt divertida a la tercera foto!
    no ploris... no val la pena..

    ResponElimina
  10. Boniques fotos d'una nena bonica. Una seqüència ben trobada :)

    ResponElimina
  11. M'encanten! M'ha fet gràcia que regiressis l'armari per trobar totes les joies de plàstic... jo també en tenia de la srta Pepis!!!

    ResponElimina
  12. Molt maques Montse!. La segona em causa molta tendresa. I a la tercera, tu també tens un posat d'actriu. Gràcies pel teu comentari al meu blog.:)

    ResponElimina
  13. A la tercera sembles tenir una mica de vergonya.

    ResponElimina
  14. Quina nena més formosa! i encara té temps per a complir el somni!

    ResponElimina
  15. Quina nena més maca!! :-))

    Ai, a mi la primera, que plora, em fa molta llastimeta (sóc una bleda hehe)... però la segona... si és una nina, una autèntica nina!! :-))

    I la tercera tot un somriure tímid però preciós! :-))

    Moltíssimes gràcies per jugar!! :-))

    ResponElimina
  16. M'encanta la tercera: més grandeta, presumidota i mirant-te la càmera com amb una mena de desafiament. Molt xules totes tres :)

    ResponElimina
  17. Jo també tenia els trens tan prop que sempre volia muntar en ells. Tot era tan distint...

    Una xiqueta molt bonica

    Una abraçada

    ResponElimina
  18. Impol·luta, blanca
    innocència deixondant,
    record tendre, emparsa
    un passat teu brillant.
    ............. Anton.

    ResponElimina
  19. volia dir empara, no emparsa. perdó.
    la boniquesa d'un temps
    que el record compleix. Anton.

    ResponElimina
  20. aquests 'posats' de nena em resulten molt familiars. revisant les fotos de petita n'hi havia moltes de meves amb posats així com els teus... devia ser la moda de l'època :-)

    ResponElimina
  21. oooooh, quines fotos tan boniques!!!! perquè ploraves la primera? si feia molt de sol!!!

    ResponElimina