dissabte, 4 de setembre de 2010

Polissó

Aquest bloc queda momentàniament segrestat. Reivindiquem la possibilitat de celebrar obertament que tal dia com a avui va néixer la Montse i considerem que cal escampar-ho als quatre vents! Així doncs, el comando "Lo Tamarro" es fa amb el control d'aquest bloc per uns instants i fa aquesta acció directa per cridar ben fort: FELICITATS MONTSE!







Petit relat d'un naixement

A les 10 del matí va cantar un gall. I n'estava de content, perquè encara era l'amo de l'era. Però aquella felicitat se li acabaria en breu. El ramat tornaria aviat i s'omplirien tots els racons d'aquell palau de pols. En pocs dies tornarien de la seva estada estival del Cap del Boumort. I amb ell, la dura temporada del llarg hivern pallarès. Mentrestant el gall gaudia d'aquell bri de llibertat i amb el seu caminar semblava que alertés a tot el galliner que la festa estava a punt d'acabar. Les bales d'aufalç ja fa dies que estaven ben lligades i col·locades al seu lloc. El goteig de l'aixeta continuava constant com cada matí. La conilla mare s'ho mirava entre els visillos de la seva sala de part particular. I el gall va tornar a cantar, però aquell matí no va aparèixer ningú per la portassa.

A les 10 del matí tocaven les campanes del poble. Una nena de sis anyets mirava al cel tota preocupada. "On deu ser? Ja hauria d'arribar!" Però el cel, d'un color blau com mai no mostrava cap altra cosa que la flaire del final d'estiu, amb un lleuger ventet aromatitzat per una planta de romè  plantada en un test del balcó de casa. La nena s'assegué a l'entrada de casa i amb un posat de resignació digué tot cridant al cel: "Les cigonyes són unes tardaneres!!!"

A les 10 del matí un plor trencà la tensió de l'habitació de l'hospital de les monges de la Pobla. "És una nena!" digué una. I la mare, encara amb un esbufec, la mirà i digué: Montse! de color de rosa. Rosa de vida, d'amor i valentía. Ha nascut la meva nena!

Que tinguis un dia preciós!
Un petonet de part del cabra del teu fill.
Lluís

15 comentaris:

  1. Ostres! Quin segrest més bonic!
    M'has emocionat, Lluís!

    Montse, Moltes, moltes, moltes felicitats!!!

    I per si no ho sabies, comparteixes dia de naixement amb V.A.Estellés!

    Que passeu molt bon dia, segrestats o no! :)

    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Moltissimes felicitats!!!!!

    Que maaaaaaaaco!!!!

    Un polissó molt tendre!!!

    Petonets guapíiissima

    ResponElimina
  3. Un segrest (mai hauria cregut poder dir això) del tot legitimat.

    Moltíssimes felicitaaaaaats!

    ResponElimina
  4. moltes felicitats, tens una bona dedicatòria.

    ResponElimina
  5. Montse moltíssimes felicitats!! Espeor que disfruteu molt d'aquest dia, en aquest estiu que ja comença a esgotar-se.

    Aprofito per dir-te, també, que ja fa anys que sóc amiga del Lluís i que el teu fill val un imperi!! Senyal que ha tingut bona mare, bon pare, feliç infantesa i educació....

    Enhorabona per tot!!

    Una abraçada des de Barcelona!

    ResponElimina
  6. Gràcies a tothom, i al polissó per deixar-me aquest regal.

    Salut, i alegria per compartir.

    ResponElimina
  7. Ben bonic que t'ho ha fet el Lluís.

    Felicitats!!!!!

    ResponElimina
  8. Aquest polissó no només ha segrestat el blog. Também m'ha segrestat a mi, amb la història del teu naixement.
    Un petó per cada un dels anys que has fet!!!

    ResponElimina
  9. moltíssimes felicitats!!!!! encara que vagi amb retard...

    ResponElimina
  10. vinc amb força retard...però (jejeje) era fora caminant!

    Moltes felicitats!
    La veritat és que aquest segrest no fa gens de por...és ben dolç.
    Diria més, en Lluís ha tingut un detall en segrestar-lo i deixar-nos compartir una mica, amb tu, el teu aniversari i el cant del gall.


    :)

    ResponElimina
  11. felicitats per fer-ne més, per estar aquí i per gfaudir d'un polissó tan il·luminat!

    ResponElimina
  12. Felicitats amb retard, Motse! Que et sigui lleu el "segrest"... ;P
    Petons.

    ResponElimina
  13. Lluís, m'has emocionat, t'ho dic en sèrio... Montse, ¿què he de fer perquè els meu ramat de fills parli així de mi d'aquí uns anys??? Molts molts petons, família. Pili

    ResponElimina