Desitjo que la teva presència continuï formant part d'aquesta natura, que hem compartit des de segles d'una manera distant.
Tu, sempre a l'aguait d'un caçador furtiu, mentre nosaltres ens sentim atrets en l'esguard de la teva mirada i la calma del teu gest.
Si no posem fi en aquesta cacera, arribarà un dia que desapareixeràs. Tots ens sentiríem orfes i més aïllats amb la teva absència, haurem fallat com humans i restàrem més a prop de la nostra pròpia desaparició.
dissabte, 12 de juny del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Doncs precios!!!!
ResponEliminaUna realitat de dins de l'ànima!!
M'agradat molt, saps la majoria som guineus.. sempre a la guait del que pasa...
extraviades.. ! tot menys animals de costums ...
Petonets Montse
Ens calen més guineus com la teva Montse...
ResponEliminaA més son uns animals que tampoc fan tant de mal....només maten per sobreviure que si ho mires bé, nosaltres som pitjors.
ResponEliminagràcies pel teu text, a la guineu li agradaria
ResponEliminaTant de bo que no fallem més, Montse...Tant de bo.
ResponEliminaEspero que no es perdin mai! Són molt boniques!
ResponEliminaI és que per un necessari equilibri tots hens necessitem i depenem uns dels altres. Molt bo
ResponEliminaQue no se'n perdi cap més!
ResponEliminaA més de la cacera incontrolada de les rabosses, també estan les que veem atropellades en les carreteres, que no són poques. Per desgràcia no són tan astutes com diu la tradició popular...
ResponEliminaMolt sensible, Montse