dilluns, 10 de maig de 2010

EL TINENT GEORG

El jardiner la veu allà asseguda, a prop del cirerer, amb l'urna sobre la falda. Sap a què és degut el seu abatiment.

La noticia aparegué a tots els diaris; explicaven amb tota mena de detalls la desaparició del tinent Georg. Es deia que ja feia mesos havia decidit preservar la vida de la seva dona i fill, enviant-los a viure a Catalunya. Pressentia que a Alemanya vindrien mal dades quan assistia als discursos d'aquell homenet cridaner i ferotge. Cada dia tenia més clar que aquell uniforme, el qual havia portat amb gran orgull, ja no significava res. Llavors en la seva solitud, no podent suportar més totes aquelles contradiccions, tot escoltant l'opera Wagneriana de Tristany i Isolda, va decidir llevar-se la vida.

-Ell, torna a mirar-la i s'hi atansa, tot seguit comença a fer un sot.
-Ella silenciosa, hi diposita les cendres, mentre ell, cull un penjoll de cireres i el deixa dins el forat.
Ara es sent més alleugerida, sap que sota el cirerer restarà acompanyat per sempre.

el tinent

4 comentaris:

  1. Molt bé!
    has continuat la història del tinent posant-hi el teu jardiner com a espectador en aquest adeu final...

    T'enllaço des de l'entrada on proposo de fer una història amb el personatge que ens van regalar...
    salut!

    ResponElimina
  2. Estic impressionat. Has sabut donar-li un final a aquestes quatre lletres meues preciós. I he de dir-te que Wagner sempre està de fons en la (la meua) vida dels alemanys d'aquell període històric. Tristan von S. és el nom del fill del tinent. Cireres per a endolcir el dolor d'aquelles vides.

    Gràcies per tractar tan bé al tinent, com et vaig demanar.

    Salut!

    ResponElimina
  3. Has dignificat la seva mort. Molt encertada la tria de l'acompanyament.

    ResponElimina
  4. Molt bona la mirada i continuació al personantge de Dissortat! excel·lent!

    ResponElimina