LLOC DE TROBADA (156è joc literari)

Des de que varen jubilar-se, es troben cada tarde al bar de la plaça Virrei Amat, per fer petar la xerrada.
El cambrer ja sap el que volen: un cafè i la baralla de cartes.
Quan es disposen a començar la partida, es fixen en aquell home amb gorra marinera i ulleres fosques que s'atansa a la barra i, mentre espera, es posa la mà a la butxaca, treu un paquet de tabac, alça el ulls i se n'adona del rètol de no fumadors; se'l veu una mica neguitós, no para de mirar el rellotge.
De cop i volta, veuen com se l'hi apropa una noia morena de llavis vermells; i senten com ella diu:
- Quina sorpresa! Què hi fas aquí?
- Entretinc l'estona, em queda menys de dues hores per llevar veles i marxar a alta mar durant tot un any.
- Què no ho saps? ... pregunta tot somrient.
La tele en aquell moment informava de les prediccions d'una gran tempesta amb vents huracanats, tots els transports marítims quedaven anul·lats. Es miren intensament, agafant-se de la ma surten fora, allà al mig de la plaça es fan un llarg petó.
Mentre, ells continuen jugant.