Al llogaret on va viure se'l coneix com "l'home que la seva paraula valia tant o més que la firma d'un notari"; amb aquesta nomenada, m'omple d'orgull ser la seva neta.
Ell sempre deia que una persona que diu mentides no és de refiar, i afegia, "s'agafe més aviat un mentider que un coix".
Avui dia, s'esgarrifaria davant de tantes mentides, que van i vénen ràpidament sense passar res.
Tot recordant al meu avi reivindico, per sobre d'aquest menysteniment, el valor a la paraula que es dóna.
"Viure en la veritat"... Ha estat mai possible tal cosa?
FRANZ KAFKA
dijous, 29 d’octubre del 2009
VALOR A LA PARAULA
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada