dimarts, 29 de setembre de 2009

ADÉU

Ara tot d'una sona la cançó, mentre passa el matí, tot escoltant-la entro a poc a poc en el seu cant.
Adéu, quina paraula, la utilitzem moltíssimes vegades durant el dia sense adonar-nos que sempre comporta allunyament.
Penso en l'adéu amb abraçades per retenir-los, són els que arrisquen la vida en una pàtera, per ells les portes del oceà de bat a bat se'ls obren.
L'adéu de l'infant que mira l'estel perdut.
Adéu a la memòria que no volem perdre.
Tot d'una torno a sentir el cant que ja s'ha instal·lat en un secret racó del meu cervell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada