A tots ens atrau la natura, però no tothom disposa de temps per gaudir-la.
Entre el fullam dels arbres hi ha fet el niu una parella de pinsans i, tot covant els ous, tenen la companyia d'altres ocells i d'en Manel a la seva caravana, sota l'arbre. Tots tenen temps lliure, llarg i ample per observar-se i en aquest compàs lent de cada dia es reconeixen.
La tarde passada, de cop el cel s'enfosqueix i el vent bufa cada cop més fort, ni un raig de sol es veu, comença a caure aigua acompanyada de pedra; miro tot el voltant i el terra és blanc com si hagués nevat, branques trencades, fulles esmicolades i entre mig la pinsana morta.
La tempesta ja ha passat. Nosaltres a la cuina, sense parlar, ens fem qualsevol cosa i mengem en silenci, demà serà un nou dia i ens queda molta feina per fer. Ja ho diu la dita, "pel juny, cada gota com el puny".
És el silenci
Fa 8 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada