divendres, 15 de maig de 2009

VELLS AMANTS

Els dies vénen i van mentre ells fa 57 anys que s'acompanyen. Aquest anys plegats han viscut de tot i estan preparats per donar-se caliu en aquest futur que coexisteix amb el present.
Al pare, assegut al balancí el veig diferent, fràgil; la mare, plena de vitalitat i alegria, sempre està a l'aguait, i l'anima a vèncer les dificultats, a ella encara la veig amb el color de la meva infància.
Al mirar per la finestra més enllà dels vidres veuen els arbres i camps on la totalitat d'aquest espai alhora tant proper i llunyà, forma part de la seva història, i s'hi senten identificats tot recordant les bones collites i el temps de sequera.
I agafats de la ma, a plena nit es desperten tot preguntant-se... estàs bé?


Cuando éramos niños
los viejos tenían como treinta
un charco era un océano
la muerte lisa y llana
no existía
luego cuando muchachos
los viejos eran gente de cuarenta
un estanque era océano
la muerte solamente
una palabra
ya cuando nos casamos
los ancianos estaban en cincuenta
un lago era un océano
la muerte era la muerte
de los otros
ahora veteranos
ya le dimos alcance a la verdad
el océano es por fin el océano
pero la muerte empieza a ser
la nuestra. Poema "Pasatiempo" de Mario Benedetti

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada