Quan el record et torna a casa, a una nit d'hivern al costat del foc, amb olor de fum i de col bullida dins del calder; encara ets la nena petita que, mirant per la finestra, volies fer passar un tren pel davant i així poder viatjar a llocs llunyans. I agafant aire continues caminant, amb sabates noves i la cantarella de fons "...per Nadal qui res no estrena res no val..."
Bons records, Montse! A vegades els records ens venen clars i nítids, altres vegades més emboirats, però sempre val la pensa recordar la infantesa.
ResponEliminaPreciós aquest record, gairebé també el puc fer meu.
ResponEliminaAferradetes, Montse.
Jo també, el faria meu, els records ens fan companyia sobretot els dies grisos!!!
ResponEliminaBona nit, Montse.