No temo res, em sento lliure i amb ganes de continuar aquest viatge de descoberta de mi mateixa. Per això rebutjo la teva insistència per seduir-me. No vull res de tu i no m'agrada el teu posat seductor i salvador de vides, que et fa sentir poderós, mentre veus com l'altre no és res. Aixi que deixa'm tranquil·la, no perdis més el temps, no veus que no t'escolto ni em rendeixo, La teva presència m'és completament indiferent.
Perfecte... ni cas... ;)
ResponEliminaTant de bo pogués ser veritat això, i que la indiferència s'imposés. Però generalment aquesta valentia flaqueja.
ResponEliminaLa indiferència és l'actitud que millor es pot adoptar en situacions com aquesta...Ara que no sé si tothom seria capaç d'aguantar tanta impertinència!
ResponEliminaBon vespre.
Jo li deixaria anar que tinc alguna malaltia contagiosa.....no falla mai
ResponEliminagenial! ni cas al cavaller irritant
ResponEliminaI si la indiferència no és suficient hi ha el
ResponEliminapla B: aixecar-se i marxar.
O el pla C (només en casos extrems) plantofada als morros.
I el pla D (només si fallen els anteriors) Puntada de peu amb carambola inclosa.
Si t'incomoda no t'és indiferent, t'és molest. N'hi ha que se senten més homes incomodant a dones joves.
ResponEliminaIndiferència, però dura d'aplicar i mantenir-la.
ResponEliminaMolt Valenta.
ResponEliminaEncara no havien descobert les teleoperadoes. No sé què m'estim més?