- Iaia! Compte! Què fas?- Nen, què et passa, què t'has venut l'enteniment?
- No iaia, però he vist a la tele, com un noi tenia problemes per haver dit: que per fer una truita s'han de trencar ous.
- Valga'm Déu! Sant Antoni! on anirem a parar amb aquesta colla de gent patuleia que vol posar cullerada a tot, sense saber res de gallines ni d'ous.
-Iaia m'agrada molt com m'ensenyes les coses.
- Ara, escolta'm: Vull que no oblidis mai, com es fa una bona truitada.
- D'acord, iaia d'acord.
Una bona versió dins del context actual...
ResponEliminaPetonets.
He, he, he... aquesta gentota fent patir a la canalleta, casumdena. Molt bona aquesta!
ResponEliminaI que consti que diguin el que diguin els jutges, la realitat és inequívoca, per fer una truita s'han de trencar els ous. Que les iaies, d'això en saben més que ningú, o sinó compara les truites que ha fet una iaia amb les que ha fet un jutge... no té color, home! Ei! I per fer ous ferrats, també s'han de trencar!
ben trobat montse!!!
ResponEliminaLa iaia és la més cupaire de la família! Les coses les té clares.
ResponEliminaEscolta, una curiositat. Tu dius 't'has venut l'enteniment'? Sempre havia dit i sentit 't'has begut l'enteniment'. Una variant interessant.
Hahaha això és collita de casa.
ResponEliminaHa,ha,ha!
ResponEliminaMolt bon relat, Montse!
Vull recordar que l'esmentat judici va ser en el dia dels Sants Innocents. El Tribunal no sabia quina innocentada inventar-se i la cosa va anar d'ous.
ResponEliminaQuè maco el nét (amb accent), pobret, preocupat per l'àvia que ha de trencar ous! :-)
ResponEliminaUna visió molt dolça d'aquesta actualitat absurda que estem vivint... :-)
Bona transmissió generacional.
ResponElimina