Els fanalets il·luminen la nostra ignorància, que ens interroga: què faríem si fóssim l'altre? Podríem seguir mirant deixant de banda tot el que passa? O tanmateix, podríem fer un pas, amb una nova esperança, on tot canvia; deixant en blanc als que pensen que no s'hi pot fer res.Mentre, els fanalets continuen donant llum allà on la vida només sap viure.
Cada racó d'aquesta pintura inspira diferent.
ResponEliminaBones preguntes.
Concís i contundent com acostumes... bravo, Montse!
ResponEliminaPodríem provar de canviar els"rols" com tu dius, no sé si els fanalets il·luminarien més o menys...
ResponEliminaPetonets.
sublim! no només és un text ple de bellesa sinó que ens interpel·la com la filosofia
ResponEliminasi la seva llum fa de guia a alguns dels assistents, haurà valgut la pena la seva existència.
ResponEliminaDeixar-ho passar tot no és propi nostre. Els problemes se'ls ha de mirar a la cara.
ResponEliminaEns veiem en el mirall del quadre. Molt bonic.
ResponEliminaEl problema és que molta gent té por al canvi i així acaba perdent l'esperança.
ResponEliminaCosta canviar de rol
ResponEliminaMalauradament, en general, ens costa molt posar-nos en la pell de l'altre, massa vegades no veiem nadamás el que ens il·lumina el nostre particular fanalet
ResponElimina