Quan el dia es desperta
tot pot semblar diferent,
penjant d'una finestra
exhibeix els seus anhels,
cap un futur invisible
per no caure en el no-res.
Quan el dia es desperta
tot pot semblar diferent,
mirant des de la finestra
busquen vides rebels,
el seu món és previsible
i mai no hi passa res.
doncs com les mans es cansin si que passarà alguna cosa, la de la finestra potser la que més......
ResponEliminaQuines vides més anodines, m'ha semblat tot una mica depriment.
ResponEliminaM'ha agradat aquest doble punt de vista segons cada personatge. Ben trobat
ResponEliminaA mi també m'ha agradat el doble punt de vista...
ResponEliminaEl que han de fer per sortir de la monotonia! I amb les coses que hi ha per fer!
ResponEliminaprosa en vers o poesia narrativa en tot cas m'ha agradat molt!
ResponEliminaPotser el tercer personatge tasta dels dos mons.
ResponElimina