dimecres, 27 de gener del 2016

L'ESCRIBA

Ja fa gairebé 50 anys que visc en aquest lloc; encara recordo el dia que vaig entrar, obligat per la moral estricta dels pares; deixant la meva vida real d'adolescent idealista i somniador.
Sempre he sentit curiositat, per saber que hauria passat, si hagués fet cas del que em deia el cor, fugint amb la meva estimada. Durant tots aquest anys, d'existència en aquest lloc, mai he abandonat el seu record.
Assegut en aquest escriptori, incomptables històries han passat a traves de la meva feina de traductor. Ara començo a notar el pes a les espatlles, enmig d'aquest silenci, solitari i agraït de tanta vida no viscuda, trobada en els fulls de tots aquest llibres. 
a

12 comentaris:

  1. Carme Rosanas27 de gener del 2016, a les 15:33

    Nostàlgia d'allò que no hem viscut... Qui no l'ha sentit algun cop?

    ResponElimina
  2. artur27 de gener del 2016, a les 17:30

    Dels llibres sempre n'aprenem !!
    El que la Vida, no ens pot donar , potser un llibre ens deixarà entreveure-ho.

    ResponElimina
  3. Consol27 de gener del 2016, a les 17:36

    Encara continua sent un idealista de mena.

    ResponElimina
  4. Pere27 de gener del 2016, a les 20:56

    Ha llegit mil històries en aquests anys, mil vides, però ... no ha viscut la que va somiar.
    Sol passar que per por deixem passar trens que ja no tornen ni paren mai més a prop nostre.
    Un bon relat.

    Bona nit Montse.

    ResponElimina
  5. M. Roser27 de gener del 2016, a les 22:04

    Però trist, perquè no ha pogut viure la que somniava...
    Petonets.

    ResponElimina
  6. Rafel27 de gener del 2016, a les 22:49

    Els llibres li han estat consol... espiritual.

    ResponElimina
  7. Assumpta28 de gener del 2016, a les 0:20

    Què maco i que trist...
    Sort que la soledat, entre llibres, deu ser menys...

    ResponElimina
  8. Sergi28 de gener del 2016, a les 8:55

    Després de tota una vida, no hi ha possibilitat de recuperar allò que no va ser, i a més, allò que no va ser no és la vida real, sinó imaginació. No sembla descontent, encara que li hagi costat, de la vida que ha tingut, ja que n'ha viscut moltes gràcies als llibres. Si vol un canvi de vida encara té temps, no per recuperar el passat, sinó per llaurar un nou futur. Però el voldrà realment?

    ResponElimina
  9. xavier pujol28 de gener del 2016, a les 11:20

    Si la seva estimada és viva potser encara hi ha possibilitat de retrobament.
    No tot està perdut!

    ResponElimina
  10. Garbí2428 de gener del 2016, a les 22:48

    és la gran putada de la vida....ens dóna molts camins per fer, però hem d'escollir entre uns pocs. Tot no es pot tenir, però segur que la seva vida hagués estat millor fora del monestir i dormint acompanyat

    ResponElimina
  11. Elfreelang31 de gener del 2016, a les 13:06

    pobre escrivà....tants anys fent el mateix

    ResponElimina
  12. biel31 de gener del 2016, a les 17:37

    Ucronies interpretades (interessades?) en textos d'altri. Quina putada!

    ResponElimina