Ningú ho diria, que la teva por s'amaga sota aquest posat convencional de xicot ben plantat. Fins ara sempre t'havies sentit molt segur amb les teves dèries, simpaties i creences.
En el fons per a tu, triomfar significava tenir un bon grapat de diners i una posició rellevant.
Ara aquest present et desconcerta, et costa assimilar el teu fracàs i viure sense èxit ni la seguretat del poder.
Mai no és fàcil el fracàs, però quan s'ha d'amagar i dissimular encara és pitjor.
ResponEliminaLa por d'una situació nova, desconeguda, i amb pèrdues de poder i popularitat deu ser molt forta.
a la bonança un s'acostuma fàcilment.....a tornar enrrere ningú hi està d'acord.
ResponEliminaPer una figura tan altiva deu ser difícil assumir que ja ha passat el seu moment...
ResponEliminaLi queda l'abric i el posat. Les idees fa temps que fugiren.
ResponEliminaBo, nena, bo.
És tot façana, l'interior és ben buit, per això no té res per refer-se del fracàs...
ResponEliminaPetonets.
malauradament n'hi ha molts així ....molt bo ...fa pensar
ResponEliminaBonic! Sembla una lletra d'una cançó de jazz...
ResponEliminaBona interpretació. La caiguda serà més dura.
ResponElimina