dimecres, 20 de maig del 2015

UN VIATGER

Aquesta quietud, sacseja el seu pensament, mentre un sospir d'alleujament o potser de certa decepció l'envaeix. Ah! que lluny li queden ara tots aquells viatges plens d'aventura.
Assegut, tracta de revifar les forces, s'adona que amb els anys els seus músculs han anat perdent tot rastre de vitalitat.
Solitari i desvalgut amb la mirada fixa més enllà de l'horitzó, s'acomiada de tota la seva follia de viatger errant.
a

15 comentaris:

  1. xavier pujol20 de maig del 2015, a les 18:22

    Quina solitud la del solitari.

    ResponElimina
  2. Garbí2420 de maig del 2015, a les 19:50

    Millor que s'ho miri en positiu, molts haurien volgut una vida així.

    ResponElimina
  3. Sergi20 de maig del 2015, a les 21:41

    Arriba un moment que hem de dir prou. És dur, però és llei de vida. Haurà de deixar pas als més joves.

    ResponElimina
  4. M. Roser20 de maig del 2015, a les 22:16

    Amb una mirada trista s'acomiada de les muntanyes, on tant ha gaudit...

    ResponElimina
  5. Carme Rosanas20 de maig del 2015, a les 22:48

    Tot té un final... ha tingut sort de poder viure com ha volgut fins ara...

    ResponElimina
  6. Consol21 de maig del 2015, a les 21:12

    Roda el món i torna al born.

    ResponElimina
  7. Núria Martínez (Bruixeta)22 de maig del 2015, a les 9:42

    ha tingut molta sort d'haver pogut ser un viatger errant, ara toca el repòs

    ResponElimina
  8. ignasi22 de maig del 2015, a les 18:30

    Uf... no em convenç la idea de deixar de ser un viatger errant... em sembla que, de ser ell, preferiria acabar la vida errant fent el que sempre ha fet el viatger... no sé si d'això es diu "con las botas puestas"...

    ResponElimina
  9. Jaume22 de maig del 2015, a les 21:04

    Que es relaxi i escrigui les seves aventures. Encara farà la primera pela!

    ResponElimina
  10. Rafel22 de maig del 2015, a les 22:49

    Potser li toca la darrera aventura, deixar de ser un viatger errant i acotar el cap.

    ResponElimina
  11. Elfreelang23 de maig del 2015, a les 13:20

    mai se sap potser no ha arribat encara al final del camí

    ResponElimina
  12. Núria24 de maig del 2015, a les 13:25

    Potser és el moment de reviure els seus viatges i començar a escriure fantàstics relats d'aventures.

    ResponElimina
  13. sa lluna25 de maig del 2015, a les 17:46

    Potser li ha arribat l'hora de gaudir dels moltíssims records que atresora, és una altra manera de viatjar.

    Aferradetes!

    ResponElimina
  14. Jordi Dorca5 de juny del 2015, a les 15:59

    El viatger és constant.
    El viatge sempre torna a començar.

    ResponElimina
  15. Jordi Dorca5 de juny del 2015, a les 15:59

    El viatger és constant.
    El viatge sempre torna a començar.

    ResponElimina