divendres, 16 de gener del 2015

HIP, HIP, HURRA!

Què fa tota aquesta colla de gent reunida? Potser brinden per obrir una porta al futur, però quin futur, el comú, o el de cadascú?

La qui no amaga res, és la nena petita, per ella el futur és immediat i només pensa en poder-se escapar, per anar a jugar.
El futur de les tres dones és diferent, mentre una pensa en tenir un treball que li agradi, l'altra està neguitosa per saber el resultat dels anàlisis, i la qui està al costat de la filla, només desitja   que sigui feliç.
Els homes se'ls veu contents, però quan regires el seu interior hi trobes dubtes i algun desconsol, i veient-los aquí, eufòrics alçant la copa, sembla que se'n vulguin amagar. Per això brinden ben fort pel Barça, que és l'única cosa que els uneix.
a

11 comentaris:

  1. Sergi16 de gener del 2015, a les 19:02

    Les aparences enganyen, no tot és tan bonic com sembla. Però quan les diferències són insalvables, potser és millor cenyir-se al que no els genera discòrdia.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas16 de gener del 2015, a les 21:11

    A mi també em va suggerir que les aparences enganyen... Però no l'he escrit encara, i no tinc cap idea clara.

    L'he trobat ben trobat, no tot és el que sembla i tots amaguem preocupacions ... dubtes o tristeses, en algun moment o altre.

    ResponElimina
  3. M. Roser16 de gener del 2015, a les 23:14

    Molt enginyós Montse, tot i que no sé si és gaire bon moment, per brindar pel Barça...
    Petonets.

    ResponElimina
  4. Elfreelang17 de gener del 2015, a les 13:51

    almenys sempre és bo trobar un puc d'acord .....les aparences enganyen quasi sempre bon relat!

    ResponElimina
  5. xavier pujol18 de gener del 2015, a les 9:46

    xin xin pel relat.

    ResponElimina
  6. Garbí2418 de gener del 2015, a les 19:12

    és allò de beure per oblidar.....i si el que els uneix és el barça, crec que hauran de brindar molt

    ResponElimina
  7. Rafel18 de gener del 2015, a les 21:14

    Les aparences enganyen, amb això del Barça es confirma que sembla que hagin nascut per patir. Potser el caldrà brindar amb caves Guardiola per sentir-se més eufòrics.

    ResponElimina
  8. Núria Martínez (Bruixeta)19 de gener del 2015, a les 14:57

    Al menys alguna cosa els uneix... i ja se sap el futbol tapa qualsevol pena

    ResponElimina
  9. ignasi19 de gener del 2015, a les 17:53

    Les preocupacions femenines de la teva història, malgrat que particulars, semblen més rellevants que les masculines, que al costat d'aquelles semblen frívoles malgrat que encarades a un bé compartit. Salut!

    ResponElimina
  10. Ada24 de gener del 2015, a les 20:48

    Jejeje, que bo! jo també l'he fet des del punt de vista de les dones ;-)
    La veritat és que a ells se'ls veu a tots iguals, barbuts i pelrojos! Segur que estaven parlant de futbol, molt possible!!!

    ResponElimina
  11. Irianesh8 de febrer del 2015, a les 21:06

    Un punt de vista ben diferent i modern... Molt bon escrit! :)

    ResponElimina