dimecres, 17 de desembre del 2014

CAÇADORS A LA NEU

En Gil no encaixava amb la tradició establerta, on es premiava la força i valentia d'un homes mostrant l'animal mort. Sí, ell sabia que això venia de molts segles enrere, quan l'home caçador era l'orgull de tota la seva tribu.
El seu avi, també era venerat com un gran gran heroi, per haver estat el caçador d'últim ós del Pirineu.
Des de molt petit se sentia angoixat, amagant la seva indiferència, per respecte, dissimulava els seus sentiments, quan el seu avi explicava sense pels a la llengua, tots el detalls d'aquell esdeveniment.
Mentre ell, rere totes aquestes històries, es preguntava: Què seriem sense les bèsties?
a

14 comentaris:

  1. Núria Martínez (Bruixeta)17 de desembre del 2014, a les 15:03

    Ja té raó en Gil de fer-se aquesta pregunta... i crec que ell mateix sap la resposta. No seriem res...

    ResponElimina
  2. Jordi Dorca17 de desembre del 2014, a les 15:47

    Una mena de solitud, potser seríem.
    Amb qui, el domini?
    No ho sé.

    ResponElimina
  3. Sergi17 de desembre del 2014, a les 17:23

    En Gil demostra ser una mica més civilitzat que els seus avantpassats, però els posen una mica de seny solen ser mal vistos. Se'l valorarà unes quantes generacions més tard.

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas17 de desembre del 2014, a les 18:19

    En Gil ha de poder triar el seu camí... Encara que sigui diferent del dels altres...

    ResponElimina
  5. deomises17 de desembre del 2014, a les 18:23

    Sí, les bèsties són necessàries... els bèsties potser millor que no.
    I així ens va, encara no comprenent els que tenen sensibilitats diverses...


    d.

    ResponElimina
  6. M. Roser17 de desembre del 2014, a les 20:47

    Penso que els que volen fer lora les bèsties, ells són uns bèsties més inútils...
    Bon vespre.

    ResponElimina
  7. Garbí2417 de desembre del 2014, a les 22:19

    les bèsties seriem nosaltres mateixos....de fet és el que som

    ResponElimina
  8. ignasi18 de desembre del 2014, a les 18:21

    La pregunta és transcendent: si tota la vida dels caçadors gira a l'entorn de les bèsties i les proeses en capturar-les, sense elles la vida perd tot sentit.

    ResponElimina
  9. El que em passa pel cap18 de desembre del 2014, a les 23:51

    Puc entendre la caça com un mitja de supervivència, però MAI comprendre el matar bestioles per demostrar habilitat o pel sol plaer de matar. Em sembla inconcebible.

    ResponElimina
  10. Elfreelang20 de desembre del 2014, a les 13:14

    els animals som nosaltres per matar animals sense motiu

    ResponElimina
  11. jpmerch21 de desembre del 2014, a les 7:30

    Diuen que els caçadors fan una selecció de cada espècie caçant els animals que presenten defectes. Jo en tinc molts dubtes.

    ResponElimina
  12. Relatus21 de desembre del 2014, a les 15:33

    De fet, en Gil està envoltat de bèsties de dues potes

    ResponElimina
  13. sa lluna22 de desembre del 2014, a les 19:34

    Les besties ho tenen molt més clar que els "humans" a l'hora de caçar.

    Aferradetes ;)

    ResponElimina
  14. Rafel22 de desembre del 2014, a les 20:27

    Anar contracorrent per molt humanístic que sigui és dur. Però generacions més endavant potser serà tard per lamentacions.

    ResponElimina