dimarts, 4 de novembre del 2014

JOANA D'ARC

Dins d'aquest jardí afrodisíac, em sento atrapada per l'olor que desprèn, sacsejant-me el cor descompassat com un esclat de passió.
Amb el cap emboirat, els ulls fan pampallugues, mentre les cames leviten apunt de volar.  
En aquest estat diabòlic d'eufòria,
viatjo més enllà dels núvols i sento veus profètiques, anunciant un nou canvi.
Amb la llum del dia "el somni" es desperta, caminant
pel sotabosc empatxat de bolets.
a

8 comentaris:

  1. Sergi4 de novembre del 2014, a les 11:15

    La Joana de la imatge fa cara de viure tot el que tu dius, i més!

    ResponElimina
  2. M. Roser4 de novembre del 2014, a les 13:39

    Per què els somnis sempre són més agradables que la realitat? Mecatxis!
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Garbí244 de novembre del 2014, a les 19:56

    doncs ja només li cal collir alguns bolets al·lucinogens per acabar d'escoltar totes les veus

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas4 de novembre del 2014, a les 20:50

    Relat poètic... Relat de somni.

    ResponElimina
  5. Núria Martínez (Bruixeta)5 de novembre del 2014, a les 17:57

    aquest empatx de bolets no li ha sentat gens bé

    ResponElimina
  6. xavier pujol5 de novembre del 2014, a les 18:15

    Mal pronòstic per la pobra Joana.

    ResponElimina
  7. cantireta5 de novembre del 2014, a les 21:35

    !! Pobra xicota...

    ResponElimina
  8. deomises12 de novembre del 2014, a les 5:30

    Com diu la Carme, relat poètic, amb imatges oníriques potents. I bell :)

    d.

    ResponElimina