-Diga'm agosarada, però veient aquesta foto, comprovo que encara puc sentir el batec de joventut, buscant la carícia que despullés el cos embolcallat dins d'aquesta vestimenta que atrapava i no deixava respirar.Així era jo, una noia somiadora i riallera, que tenia moltes ganes de conèixer món i ser lliure.
-Padrina, t'estimo i m'agrada com ets i escoltar les teves aventures de nena rebel.
Mai és tard per conservar els records i les ganes que aquests no es perdin. De reviure aquells moments ja no ho sé, però mentre la memòria no falli, perduraran.
ResponEliminaÉs fantàstic constatar que encara hi ha padrines rebels...
ResponEliminaSegurament la vestimenta atrapava i no deixava respirar...A la padrina li agradaria anar a les plates d'avui (suposo)...
ResponEliminaD'on n 'hi ha, en raja!
ResponEliminaM'agrada i em deixes amb les ganes de saber de les aventures de jove d'aquesta captivadora padrina.
ResponEliminaAmb aquest vestit de bany, ara semblaria molt més rebel que abans.
ResponEliminauna ullada cap enrere amb rebel·lia !
ResponEliminaSempre hi ha hagut rebels, per sort
ResponEliminaTambé ha hagut padrines rebels en temps complicats.
ResponEliminala rebel · lia és de les coses que mai podem perdre
ResponElimina