divendres, 18 de gener del 2013

EL VIATGE A LA LLUNA




Avui he decidit posar una nota de color en aquest dia fosc i fer-me un regal a mi mateixa. Segurament m'enganyo, però necessito veure'm bonica, recuperar la màgia de la infantesa i creure que tot és possible.
a

16 comentaris:

  1. Sílvia 18 de gener del 2013, a les 11:24

    El contrast de blanc i negre amb la teva nota de color, promet un dia genial! Ens hauríem de fer més regals a nosaltres mateixos. Tot és possible!

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas18 de gener del 2013, a les 11:24

    Encara que t'enganyis... explica'ns com ho fas, lluna, vull dir Montse, o potser les dues a la vegada!

    ResponElimina
  3. Sergi18 de gener del 2013, a les 11:34

    A mi em sembla que no li queda massa bé això a l'ull!

    ResponElimina
  4. sa lluna18 de gener del 2013, a les 13:33

    Doncs si tu ets veus bonica i amb això recuperes la màgia, benvingut sia!

    Aferradetes.

    ResponElimina
  5. Rafel18 de gener del 2013, a les 19:28

    No sabia que pintar-se els ulls era una ectivitat de risc. ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim20 de gener del 2013, a les 21:46

      Certament, si tothom es maquillés així, hi hauria moltes bòrnies.

      Elimina
  6. Anònim18 de gener del 2013, a les 20:56

    nota de color?? jo ho veig tot en blanc i negre...

    ResponElimina
  7. Elfreelang18 de gener del 2013, a les 22:02

    Crec que s'ha passat una mica amb això de posar-se guapa! diria que s'ha ficat el pot de rimmel a l'ull!

    ResponElimina
  8. Garbí2418 de gener del 2013, a les 22:08

    Si saps fins a quin puts et vols enganyar, serà perfecte, com el relat. Bon cap de setmana

    ResponElimina
  9. M. Roser18 de gener del 2013, a les 22:44

    Necessitem creure'ns que podem presumir de bellesa, encara que no sigui veritat. L'autoestima ho agraeix...

    ResponElimina
  10. Imma Cauhé19 de gener del 2013, a les 0:31

    El millor que es pot ser és cuidar-se a si mateig, trobar-se i veure's bonica. La bellesa esta dins de la persona, és la que perdura.

    ResponElimina
  11. Nymnia19 de gener del 2013, a les 14:52

    Que bé encarar així les coses! No és enganyar-se, simplement apreciar també els detalls!

    ResponElimina
  12. Nitamiu19 de gener del 2013, a les 23:40

    Genial!

    ResponElimina
  13. Sícoris21 de gener del 2013, a les 13:10

    Molt bon relat, Montse.

    ResponElimina
  14. Jordicine21 de gener del 2013, a les 19:52

    Jo diria que ho és. Un petó, MONTSE.

    ResponElimina
  15. El porquet22 de gener del 2013, a les 9:03

    I és que hem de començar per valorar-nos nosaltres mateixos!

    ResponElimina