Un recull de peces. que resisteixen el desgast del temps, vestint-se de records.
diumenge, 9 de febrer del 2014
CLAM
Per sort de tots nosaltres no t'oblidis de l'arbre de l'alta quietud. Ni permetis que et malbaratin la vida
en aquest present precari,
ni t'oblidis de defensar els teus drets.
La nostra veu al carrer trencarà el silenci
i desfarà lleis imposades,
que ens arraconen sense futur.
Un arbre que serà testimoni de les nostres decisions i del nostre clam.
ResponEliminaDefensem-nos amb ungles i dents, la nostre llibertat ho val
ResponEliminaI si ens manca el valor o la veu, ens queda la paraula i fins i tot ... la força!
ResponEliminaBona nit Montse.
La nostre veu trencarà tots els murs, com més alts més cridarem.
ResponEliminaNanit, nina ... aferradetes.
Recordo molt bé aquest clam, Montse, fa bé tornar-lo a llegir...
ResponEliminaEns defensarem com gat panxa enlaire si fa falta, però no deixarem que ens prenguin res més
ResponEliminaEl present l'hem de dibuixar a crits.
ResponEliminaDefensant la llibertat escrivim el futur.
Fita
Que el ressò del nostre clam s'estengui arreu, fins a l'infinit...
ResponEliminaBona nit.